Segueix-nos a:

Fundació Miquel Agustí

Actualitat

Els cigrons_Any Internacional dels Llegums 2016

November 7, 2016 Any Internacional dels Llegums 2016 Comentaris tancats a Els cigrons_Any Internacional dels Llegums 2016

6 coses que segurament no sabies dels cigrons

Any Internacional Dels Llegums 2016

2016_llegums_L’any 2016 ha estat declarat Any Internacional dels Llegums per l’Assemblea General de les Nacions Unides i s’ha designat a la Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) per facilitar-ne la celebració.

L’Any Internacional dels Llegums 2016 es proposa sensibilitzar l’opinió pública sobre els avantatges nutricionals dels llegums com a part d’una producció d’aliments sostenible encaminada a aconseguir la seguretat alimentària i la nutrició.

Des de la FMA hem volgut aprofitar aquesta ocasió per donar a conèixer algunes de les característiques més destacades que tenen els principals llegums que consumin a casa nostra, posant en relleu, entre d’altres, la qualitat seva nutricional o diversitat. Amb l’objectiu de fomentar el consum de llegums de proximitat i promocionar les varietats locals catalanes, presentem 3 cartells informatius sobre els llegums catalans, un de les mongetes, un altre dels cigrons i un altre dels pèsols.

6 coses que segurament no sabies dels cigrons

cigrons

 

 

#1 domesticació i diversificació

cigronsEl cigró (Cicer arietinum L.) és un dels primers cultius que van ser domesticats al món, juntament amb altres llegums com els pèsols o les llenties. El cigró és originari de la regió històrica del Creixent Fèrtil, molt probablement de la regió de l’actual sud est de Turquia i les regions adjacents de Síria, on també es creu que va tenir lloc la seva domesticació. Actualment, el cigró es cultiva en diferents països del sud i est d’Àsia, el nord i est d’Àfrica, el sud d’Europa, el nord i sud d’Amèrica i Austràlia.

 

#2 a Catalunya cada any…

cigronsSegons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), durant els cinc darrers anys, cada any a Catalunya, de mitjana, es produeixen unes 128 tones de cigró en una superfície de 164 ha. Ara bé, en mengem 11.467 tones, unes noranta vegades més del que es produeix a Catalunya! On es produeixen aquests cigrons que consumim però no produïm els catalans? Doncs la major part són produïts a altres indrets de l’estat espanyol, i una altra part a Turquia i Mèxic.

 

 

#3  font de proteïnes

cigronsEls cigrons, igual que els pèsols i les mongetes, i com la resta de llegums, es caracteritzen per tenir un alt contingut en proteïnes. La major part d’aquestes corresponen a proteïnes de reserva, entre les quals ressalten la legumina i la vicilina, dues proteïnes de reserva del gra del grup de les globulines. A més a més, també es troben presents en el cigró, en menor quantitat, proteïnes del grup de les albúmines i les glutelines. Totes elles destaquen per la seva bona digestibilitat.

 

#4 els cigrons al punt

Per fer una bona cocció dels cigrons és important seguir els següents passos:

  1. cigronsPosar el cigrons en remull 12 hores abans de la cocció amb aigua de baixa mineralització en una proporció d’1:3 (cigrons:aigua).
  2. Passades les 12 hores, escórrer-los i esbandir-los amb aigua corrent. Després posar-los en una olla amb l’aigua ja calenta o bullent, que els cobreixi.
  3. La cocció ha de fer-se a foc suau, sense que deixi de bullir l’olla fins que els cigrons es tornin tendres. Si cal afegir més aigua, que sigui calenta. El temps de cocció variarà en funció del tipus i l’edat de la llavor. La millor manera de comprovar si els cigrons estan ben cuits és tastant-los.
  4. A l’hora de remenar-los, feu-ho sacsejant l’olla agafant-la per les nanses.
  5. Cap al final de la cocció, un minuts abans d’apagar el foc, afegir la sal (1g de sal per cada 100 g de cigró cru).

 

#5 les principals varietats de cigrons que es cultiven a Catalunya són

cigronsEntre les varietats de cigró que es produeixen a Catalunya, les més destacades són el cigró menut de l’Alta Anoia, el cigró d’Oristà, el cigró menut i el  cigró gros. Totes han estat col·lectades i documentades per la Fundació Miquel Agustí durant la realització del projecte de recuperació de varietats tradicionals en els espais de la Xarxa Natura 2000 de Catalunya, i es troben en el fons del banc de germoplasma que la FMA té a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona.

Pel que fa al cigronet de l’Alta Anoia, es tracta d’una varietat de cigró menut autòcton de la zona de l’Alta Anoia i el seu cultiu es basa íntegrament en tècniques manuals, des de la sembra fins a la tria, després de la collita, la batuda i la ventada (Gastroteca de la Generalitat de Catalunya).

El cigró d’Oristà és una varietat de cigró menut cultivat tradicionalment per al consum domèstic a la vila osonenca d’Oristà. Actualment, se’n continua produint molt poca quantitat i es comercialitza únicament a la mateixa zona de producció (Gastroteca de la Generalitat de Catalunya).

 

#6 a tot arreu mengem ‘cigrons’?

cigronsA tot arreu mengem cigrons? Doncs la resposta és si, però els anomenem de maneres diferents arreu dels Països Catalans. La forma més estèsa és cigró, però també se l’hi diu ceiró o ciuró en algunes zones de la Catalunya Nord, ciuró a les Illes Balears i garbanços en dialecte ribagorçà.

Els mots cigró i ciuró son mots normatius i venen de la paraula llatina cicerone.


0 comments

Comments are closed.