Recordeu: que per cercar qualsevol paraula a la versió text de la pàgina podeu pulsar ctrl + f i acte seguit escriure la paraula/es. Una vegada introduïda la vostra paraula, el propi cercador s'encarregarà de fer la consulta i retornar els resultats.

Fundació Miquel Agustí



1. Què som



La Fundació Miquel Agustí per a la conservació, millora i promoció de varietats agrícoles tradicionals catalanes és una entitat creada per la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Ajuntament de Sabadell, amb la finalitat d’utilitzar el potencial gastronòmic i nutricional de varietats tradicionals catalanes com a font de valor afegit que dinamitzi les explotacions agrícoles, especialment en els espais periurbans.

La recuperació de varietats tradicionals i el foment d’un nou model d’explotacions agràries basat en la producció primària, la transformació i la distribució del producte final a la mateixa empresa són els principals instruments que la Fundació vol utilitzar per consolidar l’activitat agrària i contribuir a la preservació del territori.



2. Qui som



Personal



Membres del Patronat

President: Manuel Bustos Garrido, alcalde de Sabadell

Vicepresident primer: Antoni Giró Roca, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya

Vicepresident segon: Ricard Estrada Arimón, regidor de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes. Ajuntament de Sabadell

Vicepresident tercer: Montserrat Pujolà Conill, directora del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia. UPC

Vocal: Joan Oca i Bararat, director de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. UPC

Vocal: Rosa Quirante Vilamajor, cap del Servei de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes. Ajuntament de Sabadell

Vocal: Lluís Bosch Roure, professor Honorari del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia. UPC

Vocal: Miquel Pujol Palol. UPC

Vocal: Ramon Burgués Salse, regidor d’Educació i Convivència. Ajuntament de Sabadell

Vocal: Montserrat Capdevila Tatché, regidora d’Innovació, Indústria i Promoció Econòmica. Ajuntament de Sabadell



Càrrecs de la Fundació

Director científic. Francesc Casañas Artigas. DEAB. UPC

Director executiu. Miquel Baldi Coll. Ajuntament de Sabadell



Els investigadors actuals formen part de la plantilla de la UPC, concretament del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB), amb seu a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. Es tracta d’especialistes en Millora Genètica Vegetal, Anàlisi Química dels Aliments, Anàlisi Sensorial i Producció Vegetal. Aquest equip d’investigadors té el suport de personal no docent del DEAB i de diversos doctorands.



Investigadors Plantilla UPC

Antoni Almirall Malivern

Lluis Bosch Roura

Elena Gordún Quílez

Miquel Pujol Palol

Roser Romero del Castillo Shelly

Josep Sabaté Reboll

Joan Simó Cruanyes

Jordi Valero Baya



Doctorands

Ana Rivera Pinzano

Marçal Plans

Daniel Fenero

Oriol Roca Adell

Joan Casals Missio



De gestió

Carme Formigón Roig. Ajuntament de Sabadell

3. On som



La seu legal de la Fundació és a Sabadell, carrer de Sant Pau 34, 08201 Sabadell.

La Fundació disposa de diverses instal•lacions on duu a terme les seves activitats de recerca i transferència:



a) Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, amb laboratoris, despatxos, biblioteca i banc de llavors. Esteve Terradas, 8 - Edifici D4, Campus del Baix Llobregat – UPC, Parc Mediterrani de la Tecnologia, 08860 Castelldefels.

b) Agròpolis. Carretera de les Filipines, s/n, Viladecans. 9,5 ha de camps experimentals, hivernacles i magatzems.

c) Parc Agrari de Sabadell. Fins a 3 ha de camps experimentals i magatzems situats al Parc Agrari.

d) Camps experimentals en diversos indrets de Catalunya, cedits per productors, on es treballa en varietats locals.



4. Fra Miquel Agustí



Fra Miquel Agustí (Banyoles, 1560-1630), prior de l'orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem a Perpinyà, és l’autor del Llibre dels Secrets d’Agricultura, Casa, Rústica i Pastoril editat el 1617. El llibre, el primer important sobre agricultura escrit en català, tracta temes relacionats amb la vida al camp: previsions del temps, feines del camp relacionades amb el blat, el vi, els arbres fruiters, els adobs; explotacions i petites indústries casolanes com l'aviram, la seda, el cànem i les conserves; remeis contra malalties de persones, animals i plantes; distribució de les dependències de la casa i dels horts i jardins.

La Fundació pren el nom de fra Miquel Agustí per honorar la seva feina en l’ordenació dels coneixements agraris del segle XVI i formalitzar-los en llengua catalana. A la vegada, l’organització, integrada per les empreses agràries antigues, ens pot inspirar per, emprant la potència tecnològica actual, repensar explotacions on a més de la producció es gestioni la transformació i distribució dels aliments.



5. Projectes



L’ambició de la Fundació és generalitzar el model que s’ha desenvolupat per recuperar la varietat mongeta del ganxet i aplicar-lo a les varietats tradicionals que objectivament, per motius gastronòmics i sociològics, tinguin perspectives de generar benefici. El procés s’inicia amb una recollida exhaustiva de llavor representativa de la varietat triada a tota la zona històrica de producció, el seu estudi agronòmic, sensorial (gastronòmic), químic i genètic. Amb tota aquesta informació s’elabora l’ideotip de la nova varietat. Després, utilitzant les tècniques de la millora genètica, es tracta d’apropar-se a l’ideotip tant com es pugui, partint del germoplasma recollit. També s’estudia la influència de l’ambient en el valor de la varietat, per tal de poder entendre i descriure millor les seves característiques. Finalment, s’intenta distingir el nou producte amb algun tipus de segell de qualitat, com ara la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) o la Denominació d’Origen Protegida (DOP). El procés necessita la complicitat absoluta del sector productiu, que s’ha d’organitzar en associacions de productors, i també del territori, ja que l’èxit de l’empresa rau en l’acceptació del producte final per part dels consumidors.



6. On som



1. Mongeta del ganxet



1.1. Inici

Els treballs es van iniciar el 1992 amb la primera campanya de recollida de llavor a tota la zona de producció. Aquestes campanyes de recollida s’han repetit fins al 2007, quan es va considerar que pràcticament disposàvem de tota la variabilitat del tipus varietal Ganxet. En l’actualitat tenim una col•lecció de 337 entrades Ganxet.



1.2. Realitzacions

S’ha elaborat l’ideotip (el retrat ideal del tipus varietal), que en aquest cas correspon a una mongeta aplanada, molt ganxuda, blanca, de creixement indeterminat, amb pes d’uns 48 g/100 llavors, elevat contingut de proteïna, baixa percepció de la pell i elevada cremositat del cotiledó. A la vegada, amb l’ajut de marcadors moleculars, s’ha reconstruït la història de la varietat descobrint el seu parentiu amb formes mesoamericanes, i els processos d’introgressió que ha patit, especialment amb germoplasma del tipus Great Northern. S’ha entrenat un panell de tast que permet valorar objectivament les característiques sensorials de les mostres de mongeta. A la vegada s’han identificat part de les molècules que determinen el valor sensorial de les mongetes i s’estan correlacionant les concentracions d’aquestes molècules amb els valors instrumentals obtinguts per espectroscòpia de la reflectància en l’infraroig proper. A partir d’aquesta informació s’han fet diversos programes de millora genètica que han acabat amb l’obtenció i registre de la línia pura Montcau que ja usen els productors. També disposem d’altres línies experimentals que s’utilitzen en programes de millora.

S’han estudiat la influència ambiental i genètica en els caràcters de producció, composició química i característiques sensorials de la mongeta del ganxet. Arran d’aquests estudis s’ha pogut determinar que quan s’utilitzen mongetes properes a l’ideotip les diferències genètiques són poc importants pels valors gastronòmics, quan, en canvi, els efectes ambientals poden generar diferències importants. Aquestes informacions varen servir a l’Associació de Productors de Mongetes del Ganxet per sol•licitar la Denominació d’Origen Protegida “Mongeta del Ganxet Vallès-Maresme”, que ha estat recentment concedida. També varen servir per redactar el reglament de funcionament de la DOP.

S’han efectuat assajos per optimitzar el maneig de la mongeta del ganxet i s’ha arribat a la conclusió que el cultiu tutorat amb xarxa plàstica és més eficient que el clàssic tutorat amb canya. Finalment, s’han efectuat estudis de genètica bàsica que s’estan aplicant en part a refinar encara més les característiques de la mongeta del ganxet, especialment pel que fa a la introducció de resistències a plagues i malalties, així com a augmentar-ne el valor sensorial.



1.3. Investigacions i activitats en curs

Actualment s’estan fent programes de millora genètica per aconseguir convertir la línia pura Montcau en resistent al virus del mosaic i a les races més habituals d’antracnosi que es troben a Catalunya. A finals del 2009 les resistències estaran introduïdes i s’iniciarà el procés d’obtenció de llavor a gran escala per posar-la a disposició dels productors. També s’està realitzant un programa de millora destinat a obtenir una nova línia que, tenint les característiques Ganxet típiques, sigui de mida més petita. Aquest tipus de material és una demanda dels restauradors que prefereixen les formes petites per la seva major facilitat de maneig a l’hora de coure i conservar una vegada cuita. Estem investigant el control genètic del grau de curvatura de la llavor i la seva relació amb les característiques químiques peculiars de la mongeta del ganxet. A la vegada, mitjançant aproximacions moleculars i morfològiques, estem ordenant la col•lecció de 337 mostres Ganxet per tal de detectar entrades repetides o redundants. La finalitat és construir una “col•lecció nuclear” amb un nombre limitat de mostres representatives de tota la variabilitat genètica Ganxet, fàcil de conservar i ben caracteritzada, per optimitzar-ne l’ús.

Des del punt de vista de la transferència tecnològica s’ha començat a treballar en la producció de llavor certificada de la varietat Montcau, per tal de garantir l’existència, almenys, d’una llavor homogènia i ben caracteritzada a usar dins la DOP.



2. Fesols de Santa Pau



2.1. Inici


Els treballs es van iniciar el 2002, amb un estudi de la influència genètica i ambiental en la composició química de les mongetes. Una de les localitats d’assaig era Santa Pau, on es va detectar un molt fort efecte ambiental sobre el contingut de proteïna (més elevat que a la resta de localitats). D’aquí en va néixer un segon estudi dedicat a esbrinar quin era el millor germoplasma utilitzable a la zona, optimitzar el maneig d’aquest germoplasma, i obtenir una nova varietat a partir de la varietat tradicional Tavella Brisa que presenta molts defectes relacionats amb la mecanització del cultiu. Com sempre el primer pas va ser recol·lectar el germoplasma Tavella Brisa existent, tasca que en aquest cas va ser senzilla doncs els productors que disposaven de llavor eren molt pocs.



2.2. Realitzacions

S’han avaluat diverses varietats millorades procedents dels EUA i el Canadà, del tipus comercial Navy, i s’han detectat alguns materials prometedors com ara la línia T9905, o la varietat històrica Seafarer, encara que aquesta només té un bon valor sensorial en sembra tardana. A la vegada s’ha establert la filogènia de Tavella Brisa i el seu grau de parentiu amb altres varietats del tipus Navy. Atès que les poblacions de Tavella Brisa actuals estan molt introgressades amb altres materials, s’ha efectuat un programa de millora i se n’ha obtingut una nova varietat a la qual s’ha anomenat Tavella Brisa Croscat, que està en fase de registre. Aquesta varietat conserva el valor sensorial de la varietat històrica, però té una arquitectura erecta de la planta molt més favorable per a la recollida mecanitzada del conreu. S’ha iniciat el procés de multiplicació “oficiosa” d’aquesta varietat i s’espera que en la sembra del 2009 ja la puguin utilitzar alguns productors. Des del punt de vista del maneig, s’ha investigat la influència de la densitat de sembra en la producció i també s’ha fet una avaluació de les plagues i malalties més importants a la zona. S’ha establert que les densitats correntment utilitzades són massa altes, i es recomana, segons el tipus de sol, densitats que van des de les 70.000 a les 130.000 pl/ha. Quant a les plagues i malalties, destaquen, pel que fa a la incidència de virus del mosaic, l’antracnosi en anys de tardor humida i els fongs i oomicets que infecten l’arrel en les fases de germinació i implantació del cultiu.



2.3. Investigacions i activitats en curs.

S’estan determinant les races d’antracnosi més importants a la zona per tal d’introduir resistències a la línia pura Tavella Brisa Croscat. A la vegada s’està iniciant un programa de millora destinat a introduir resistència al virus del mosaic en la mateixa varietat. Paral•lelament s’està intentant millorar encara més l’arquitectura de la planta a partir d’encreuaments entre la Tavella Brisa Croscat i varietats que excel•leixen en aquest caràcter i que a la vegada tenen una major cremositat de la mongeta. Per encàrrec de l’Associació de Cultivadors de Fesols de Santa Pau hem iniciat la redacció del plec de condicions destinat a la sol•licitud de la DOP Fesols de Santa Pau. Creiem que les especials condicions ambientals de la zona i l’existència d’un material tradicional que hi està lligat fan versemblant la concessió d’aquest grau màxim de reconeixement. Des del punt de vista de la transferència tecnològica s’ha començat a treballar en la producció de llavor certificada de la varietat Tavella Brisa Croscat, per tal de garantir l’existència, almenys, d’una llavor homogènia i ben caracteritzada a usar dins la futura DOP.



3. Tomàquet Montserrat



3.1. Inici

Els primers treballs s’inicien el 1990, amb una campanya de recollida de llavor de tomàquet Montserrat patrocinada per la FAO i destinada a conservar-se en un banc de germoplasma. L’estudi d’aquest material conservat i d’altre que s’ha anat col•lectant no comença fins al 2004.



3.2. Realitzacions

S’han estudiat les mostres col•lectades i s’han dibuixat els trets diferencials i més apreciats pels consumidors del tomàquet Montserrat (gran, color rosat a vermell, fortament acostellat i aplanat, loculs molt buits, pell poc perceptible, cremositat de la carn, bon equilibri dolç/àcid, aroma suau). S’ha estudiat, mitjançant una aproximació morfològica i molecular, la relació d’aquest tomàquet amb altres varietats del tipus Marmande. A partir de la informació recollida s’ha efectuat un programa de selecció que ha culminat amb l’obtenció de la línia Sant Bernat. Aquesta varietat millorada s’aproxima molt a les característiques de l’ideotip descrit més amunt, i a la vegada té una bona producció i característiques agronòmiques. En aquests moments la varietat Sant Bernat està en fase de registre.



3.3. Investigacions i activitats en curs

S’estan efectuant encreuaments per incorporar resistències a la varietat Sant Bernat. A la vegada aquesta varietat s’està estudiant simultàniament a 23 localitats de Catalunya per determinar la influència genètica i ambiental en el seu valor nutricional i sensorial. També s’ha iniciat un programa d’encreuaments per intentar incrementar la capacitat productiva del tomàquet Montserrat sense disminuir el seu valor sensorial. En l’àmbit de la transferència s’està iniciant la producció controlada de llavor Sant Bernat per tal de posar a l’abast dels productors llavor certificada d’aquesta varietat.



4. Tomàquet Pera Girona



4.1 Inici

Els primers treballs s’inicien el 1990, conjuntament amb la campanya de recollida de llavor del tipus Montserrat. Tot i així, a partir del 2004, quan s’inicien els estudis del material recollit es realitza una campanya exhaustiva per les terres de Girona per tal de completar la col•lecció.



4.2. Realitzacions

S’han estudiat les mostres col•lectades i s’han dibuixat els trets diferencials i més apreciats pels consumidors del tomàquet Pera Girona (tomàquet gran, de color rosat a vermell, fortament acostellat i alt, loculs buits, pell poc perceptible, alta cremositat de la carn, bon equilibri dolç/acid i aroma suau). S’ha estudiat, mitjançant una aproximació morfològica i molecular, la relació d’aquest tomàquet amb altres varietats del tipus Marmande. Una de les conclusions és que les diferències amb el Montserrat són mínimes en el camp sensorial intern i genètic. En canvi, la diferència de forma externa és prou per segregar mercats diferents, ja que a Girona prefereixen clarament el tipus Pera Girona (semblant morfològicament als Cor de Bou italians), mentre que a la resta de Catalunya prefereixen el tipus Montserrat. A partir de la informació recollida, s’ha efectuat un programa de selecció que ha culminat amb l’obtenció de la línia Pera Girona. Aquesta varietat millorada s’aproxima molt a les característiques de l’ideotip descrit més amunt, i a la vegada té una bona producció i característiques agronòmiques. En aquests moments la varietat Pera Girona està en fase de registre.



4.3. Investigacions i activitats en curs

S’estan efectuant encreuaments per incorporar resistències a la varietat Pera Girona. A la vegada aquesta varietat s’està estudiant simultàniament a 23 localitats de Catalunya per determinar la influència genètica i ambiental en el seu valor nutricional i sensorial. També s’ha iniciat un programa d’encreuaments per intentar incrementar la capacitat productiva del tomàquet Pera Girona sense disminuir el seu valor sensorial, de manera paral·lela a com ho fem amb Montserrat. En l’àmbit de la transferència s’està iniciant la producció controlada de llavor Pera Girona per tal de posar a l’abast dels productors llavor certificada d’aquesta varietat.



5. Tomàquet de Penjar



5.1. Inici

El programa de millora del tomàquet de Penjar s’inicia el 2002, amb una primera recollida de mostres que ha continuat fins a l’any 2008. Podem dir, doncs, que disposem d’una bona part de la variabilitat que existeix per a aquest tipus de tomàquets a Catalunya (........ entrades en l’actualitat), encara que aquest tipus de tomàquet té formes paral•leles a Portugal, Mallorca, València i Itàlia.



5.2. Realitzacions

S’han estudiat les mostres col•lectades a Catalunya, s’han dibuixat els trets diferencials i més apreciats pels consumidors del tomàquet de Penjar (mida variable però sempre bastant petita, elevada conservació postcollita, que pot arribar als 6 mesos, aroma intens i diferent del tomàquet fresc, que apareix al segon més de postcollita i que es manté aproximadament fins al 4 més postcollita, elevada dolçor, bona capacitat per sucar pa i acidesa equilibrada amb la dolçor). S’ha estudiat, mitjançant una aproximació morfològica i molecular, la relació d’aquest tomàquet amb altres varietats i s’ha mostrat en general la presència del gen alcovaça, però segurament combinat amb gens reguladors que modulen l’efecte del alcovaça. Sembla que seria la combinació d’alcovaça amb diversos fons genètics la que donaria la gran variabilitat morfològica, de conservació i sensorial que presenten aquests tomàquets, els menys els cultivats a Catalunya i Balears. A partir de la informació recollida s’ha efectuat un programa de selecció que ha culminat amb l’obtenció de la línia Punxa. Aquesta varietat millorada s’aproxima molt a les característiques de l’ideotip descrit més amunt, i a la vegada té una bona producció i característiques agronòmiques. En aquests moments la varietat Punxa està en fase de registre



5.3. Investigacions i activitats en curs

La varietat Punxa i altres varietats experimentals s’estan estudiant simultàniament a 20 localitats de Catalunya per determinar la influència genètica i ambiental en la producció, la conservació postcollita, l’evolució dels aromes i el seu valor sensorial en general. A la vegada s’està intentant determinar quins compostos químics són els responsables dels canvis d’aroma postcollita i quines són les combinacions de gens responsables de les diferències de conservació i evolució dels aromes en el material de Penjar. En l’àmbit de la transferència s’està iniciant la producció controlada de llavor Punxa per tal de posar a l’abast dels productors llavor certificada d’aquesta varietat.



6. Calçot de Valls



6.1. Inici

El programa de millora del Calçot de Valls s’inicia l’any 2006 per tal d’apropar-nos a un ideotip fixat ja d’antuvi pels membres de l’Associació de Productors de Calçots de Valls, a la vegada vinculats a la Indicació Geogràfica Protegida “Calçots de Valls”. S’inicia amb una prospecció de la variabilitat dins del germoplasma Ceba Blanca de Lleida i la sembra de diversos camps de selecció.



6.2. Realitzacions

L’ideotip de partida proposat pels productors ha de tenir unes “motes” formades per uns 8 calçots, d’evolució simultània (que quan es cull la “mota” tots siguin comercials) i que les característiques individuals de cada calçot siguin les requerides pel reglament de funcionament de la IGP (el calçot de Valls haurà de tenir una llargada de cama blanca de 15 a 25 cm i un diàmetre mesurat a 5 cm de l'arrel entre 1,7 i 2,5 cm). Tenint present aquest perfil, s’ha efectuat un primer cicle complet de selecció destinat a l’obtenció d’una varietat sintètica. De fet, se n’han obtingut dues, una de primerenca i una de tardana. Ambdues han millorat sensiblement el nombre de calçots per “mota” respecte a la població de partida (el doble). A la vegada s’han establert relacions entre les característiques de les cebes de primer any i el nombre de calçots que aquestes cebes generaran durant el segon any, la qual cosa permet treballar amb poblacions molt grans de ceba i efectuar una pressió de selecció molt forta en si. Simultàniament s’han establert protocols per al tast objectiu de calçots per part d’un panell entrenat de tast i s’ha elaborat, amb l’ajut d’un panell de consumidors, un ideotip sensorial del calçot (dolçor elevada, baixa fibrositat, inexistència de pungència, gust suau). Aquest ideotip s’utilitzarà en futurs programes de selecció que d’un àmbit major que la producció.



6.3. Investigacions i activitats en curs

S’estan efectuant altres cicles de selecció a partir de les varietats sintètiques obtingudes fins ara. En aquestes re-seleccions començarem a estudiar, a més, la variabilitat existent per a característiques sensorials de cara a incloure aquests trets en el procés de selecció. També s’estan estudiant les molècules químiques responsables de les característiques sensorials i s’intenta correlacionar-les amb valors instrumentals obtinguts per espectroscòpia de la reflectància en l’infraroig proper.



7. Carxofa del Prat



7.1. Inici

El programa s’inicia el 2007 amb l’objectiu d’explorar la variabilitat dins de l’anomenada Carxofa Blanca de Tudela o Blanca del Prat i fer selecció a la recerca d’un clon que tingui tres cardets i tres fioles per cardet, ja que els productors consideren que aquest tipus de planta dóna les màximes produccions i les morfologies de carxofa més apreciades pels consumidors.



7.2. Realitzacions

S’han estudiat unes 30.000 carxoferes, seguint la seva evolució durant tot un cicle productiu per tal de seleccionar les que s’acosten a l’ideotip proposat pels pagesos. A part de la recerca de l’ideotip, també s’ha intentat detectar altres morfologies de carxofa que poguessin ser clarament identificables pels consumidors i a la vegada del seu gust. El seguiment de les plantes seleccionades i els testimonis ens ha permès identificar tant morfologies properes a l’ideotip formulat pels productors com altres presumptes clons potencialment interessants des del punt de vista comercial (carxofes amb bràctees obertes, carxofes amb clot profund, carxofes arrodonides, etc.).



7.3. Investigacions en curs

Els presumptes clons propers a l’ideotip i els potencialment interessants des del punt de vista comercial com a alternatives a la carxofa clàssica s’han multiplicat vegetativament per veure si les diferències són degudes a efectes ambientals o genètics. En aquest moment estem estudiant les característiques d’aquestes plantes clonades.



8. Blats antics



8.1. Inici

El projecte s’inicia el 2007 amb l’objectiu de comprovar la viabilitat del cultiu de blats antics (Triticum monococcum, T. dicoccum, T. aestivum espelta) en les nostres condicions ambientals. L’objectiu final seria disposar de diversos tipus de farina amb propietats reològiques i nutricionals peculiars, per tal d’obtenir, jugant amb la massa mare i diverses proporcions de farina, uns pans amb característiques sensorials i/o nutricionals especials.



8.2. Realitzacions

S’ha treballat amb varietats millorades de les espècies de blat esmentades més amunt, ja que començar un procés de millora a partir de varietats antigues seria tan lent que el programa no tindria sentit. La procedència de les varietats ha estat fonamentalment Itàlia, Alemanya i Àustria. Els assajos de primer any ens han permès descartar algunes de les varietats ja que no totes s’adapten bé a les nostres condicions ambientals. Tot i així, s’han identificat algunes varietats dels tres tipus de blat que produeixen de manera suficient, tant en condicions de cultiu ecològic com convencional. D’altra banda, les característiques reològiques i nutricionals dels materials obtinguts són prometedors a l’hora de pensar en pans especials.



8.3. Investigacions en curs

Estem en el segon any d’estudi del comportament agronòmic. Amb els resultats de les proves de camp més les avaluacions nutricionals i reològiques es decidirà quins materials es cultiven l’any vinent en superfícies prou grans per disposar de farina de cara a la panificació experimental i els assajos sensorials.



6. Objectius



I) Identificar, recol•lectar, caracteritzar, avaluar, conservar i millorar genèticament les varietats agrícoles tradicionals catalanes d’elevat valor organolèptic.



II) Determinar les pràctiques agrícoles i de transformació més adients per a l’obtenció de productes de major qualitat i valor afegit que aportin major competitivitat als productors per continuar amb l’activitat agrícola a les zones on es vulgui intervenir.



III) Investigar, per desenvolupar o perfeccionar, les tècniques necessàries de cara a assolir els dos primers objectius.



IV) Posar a disposició dels productors, de manera no discriminatòria, les varietats millorades i els avenços en tecnologia de la producció i transformació obtinguts.



V) Aglutinar investigadors, productors, transformadors i les seves associacions en un projecte comú de revalorització de les varietats agrícoles tradicionals cultivades a Catalunya.



VI) Participar en projectes de R+D en tots els àmbits i col•laborar en forma de xarxa amb altres projectes nacionals i internacionals de caràcter similar.



VII) Fomentar el disseny i la implantació d’un model d’explotació agrària basada en la utilització de productes i tècniques de producció i transformació amb elevat valor afegit.



VIII) Fomentar l’organització dels productors i la seva reconversió en productors-transformadors-comercialitzadors, per aconseguir un model de funcionament sòlid.



IX) Fomentar la implantació de les varietats agrícoles tradicionals catalanes de valor organolètic superior, preferentment en l’àmbit territorial de l’agricultura periurbana.



X) Promoure la formació de professionals vinculats a explotacions que utilitzen varietats agrícoles tradicionals amb elevat valor organolèptic i/o la seva transformació postcollita.



XI) Promoure la formació de professionals vinculats a explotacions que utilitzen varietats agrícoles tradicionals amb elevat valor organolèptic i/o la seva transformació postcollita.