Entrevista al Director cient�fic de La Fundaci� Miquel Agust�
La Terra (01/06/2010)
Francesc Casa�as (Sabadell, 1952) ens explica que la paraula varietat tradicional �s la traducci� de l’angl�s land race, que significa varietat de la terra: “Durant molt temps ha evolucionat en una zona i un h�bitat determinat i, per la pressi� de la selecci�, inclosa la cultura dels pagesos, ha adquirit unes caracter�stiques particulars”. Casa�as investiga, recupera, millora i posa en circulaci� les varietats tradicionals catalanes des de dues vessants que interactuen: com a catedr�tic d’Enginyeria Agroaliment�ria i Biotecnologia de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i, com a director cient�fic de la Fundaci� Miquel Agust�. Explica que fuig de la visi� rom�ntica de les varietats tradicionals i que la Fundaci� �s una eina per vehicular els seu objectiu: que el pag�s es guanyi la vida amb les varietats tradicionals.
La FAO estima que en els �ltims anys s’ha perdut un 90% de les varietats que es cultivaven a principi del segle XX. Li preocupa?
En un m�n que tendeix a la globalitat, conservar la mateixa diversitat que fa cent anys, quan la gent vivia molt m�s a�llada, �s dificil�ssim i molt car. �s gaireb� impossible dir que les cultures es dilueixen i les varietats tradicionals no ho fan, perqu� la desaparici� de les varietats tradicionals va lligada a la desaparici� dels a�llaments culturals. Per aix�, la desaparici� de les varietats tradicionals �s pr�cticament irreversible.
Per� vost�s es dediquen, precisament, a potenciar determinades varietats tradicionals...
S�, per� enfoquem la conservaci� pensant a tornar a posar en valor el que ens sembla que realment en t�. Intentem utilitzar les varietats tradicionals com una via per buscar valor afegit i treure benefici per a l’agricultura catalana, que t� molts problemes de compet�ncia respecte d’altres llocs que produeixen m�s barat.
Com decideixen a qu� se li ha de donar valor afegit?
Prioritzem les caracter�stiques sensorials i nutricionals diferencials dels productes, que tingui un valor gastron�mic superior i defensable objectivament. Intentem trobar quin tipus de producte agrada. Com que, sovint, est� lligat amb el passat, el m�s f�cil �s anar a buscar el que ja hi havia, el netegem, l’actualitzem i el tornem a posar en circulaci�.
I com es desenvolupa aquest procediment?
Per exemple, amb tom�quets per amanir a Catalunya. Mirem qu� hi havia i qu� en queda, i n’estudiem les caracter�stiques productives, sensorials, l’efecte gen�tic, l’afecte ambiental i, un cop descrits, fem la selecci�: els que s�n dolents i no recorden res, els descartem. Dels que s�n bons, ens centrem en els que tenen una certa producci�, i comencem a restaurar la varietat. Podem posar gens de resist�ncia perqu� no s’hi hagin d’aplicar pesticides, estudiem la manera de cultivar-los tenint en compte l’ambient, i potenciem els aspectes que ens interessen per aconseguir un producte que s’acosti al que pensem que pot agradar al mercat.
La paraula gen�tica provoca recel social...
No ens ha de fer por. Els nostres avantpassats cultivadors ja tenien en compte la gen�tica i la seva capacitat d’influir sobre els organismes va ser bestial: ja feien seleccions, encreuaments... �s simplement tenir en compte el que sabem sobre variabilitat entre organismes i com s’hereden els car�cters. Tenint en compte aix�, pots fer des de transg�nia, encreuaments o, simplement, selecci� sense fer encreuaments.
Quina aplicaci� feu vosaltres?
Encreuem i seleccionem. Ens sembla que en aquests moments, a Europa, les altres t�cniques no s’acceptarien, socialment.
Em consta que els restauradors us han demanat una mongeta dels ganxet m�s petita...
S�, �s un exemple de millora gen�tica. Ens van dir que la varietat que hav�em escollit de mongeta del ganxet se’ls trencava quan la reescalfaven i que abans en tenien unes de petites que els anaven millor. A partir d’aqu�, ens vam proposar aconseguir-ne una de petita amb totes les caracter�stiques de la gran, per� que no es trenqu�s, sense abandonar l’excel�l�ncia sensorial o nutricional, per� que don�s m�s diners, des del productor fins al restaurador.
Com s’aconsegueix aix�?
Busquem el car�cter que defineix la mida de la llavor, fem encreuaments entre els diferents tipus de ganxet que hi ha per crear variabilitat i seleccionem les que m�s s’assemblen al que busquem.
De totes les llavors i informaci� que aneu trobant, qu� en feu?
Tenim un conveni amb un banc de germoplasma de Val�ncia que ens ho conserva documentat per utilitzar-ho quan es vulgui. Del ganxet, per exemple, tenim recollida pr�cticament tota la variabilitat de Catalunya, m�s de 300 mostres.
Per� qui li assegura que d’una varietat tradicional d’aqu� no en treguin rendiment, per exemple, a la Xina, i s’esfumi el valor afegit?
El nostre desig �s blindar cada nova varietat, associant-la a un territori amb una denominaci� d’origen protegida [DOP] per evitar que fora d’aquell territori es pugui fer amb costos de producci� m�s baixos i acabin fotent els pagesos a qui vol�em ajudar. Per aix�, intentem demostrar que una determinada varietat nom�s agafa el m�xim de les seves caracter�stiques si es cultiva en una zona concreta.
La Fundaci� Miquel Agust�
Quan comen�a el projecte de la Fundaci� Miquel Agust� i per a quina inquietud?
Vam comen�ar fa uns 10 o 12 anys, tot i que en fa uns 18 que treballem amb la millor gen�tica a la Universitat Polit�cnica de Catalunya [UPC]. Ens vam adonar que en els comestibles per als humans tenia un �mbit molt ampli: les prefer�ncies dels consumidors, la publicitat, els succedanis... ens vam adonar de la intermediaci� que fixa els preus... A partir d’aqu� vam veure la necessitat de disposar d’un instrument que tract�s des de la producci� fins a la distribuci�, i vam trobar el suport de la UPC i l’Ajuntament de Sabadell.
Quina �s l’aposta de la Fundaci� en la transformaci�, distribuci� i venda dels productes?
En la transformaci� hi ha molt valor afegit, �s a dir, no vendre llavor crua, sin� pots de conserva. El productor hauria d’acaparar tot el proc�s fins a la distribuci�, no hauria de deixar en altres mans la part m�s bona del past�s.
Les llavors, les veneu?
De moment, les donem a preu de cost perqu� ens interessa que la gent vegi que funcionen. Les diverses varietats que tenim, les registrem perqu� ning� no les vengui a deu vegades m�s del que valen. En aquest sentit, tenim la paella pel m�nec i, precisament per aix�, cap empresa de llavors no s’interessa per les nostre varietats, perqu� �s un mercat molt petit on, pr�cticament, el benefici �s nul. Com a Fundaci� ens falta una empresa associada, o alg�, que es cuidi de multiplicar les llavors.
El pag�s pot reproduir la llavor que li doneu?
Defensem el circuit modern que diu que, amb la globalitzaci�, el pol�len circula pertot arreu, i encara que tinguis una l�nia pura, si et vas fent la llavor, en poc temps, tindr�s encreuaments. Defensem que el pag�s compri cada any la llavor nova. De moment, impulsem que els grups de productors se la facin ells; nosaltres els donem les llavors de la primera generaci� i els diem que les multipliquin i les reparteixin. �s la manera que la varietat no canvi�.
Quant al consumidor, quines s�n les estrat�gies perqu� tingui en compte el valor afegit de les varietats tradicionals?
Tenim l’avantatge que podem demostrar la seva diferencialitat. Jo s�c contrari a la propaganda buida. Hem de demostrar al consumidor les propietats que la varietat ofereix, i si li sembla b� que la compri i, si no, que compri el que ja comprava.
Com encareu el futur?
Voldr�em que la gent a qui donem una varietat, quan li repercuteixi en els beneficis, fos capa� de retornar a la Fundaci� els diners suficients per repetir l’experi�ncia en altres llocs. Seria demostrar que el model que proposem �s v�lid.�
