Horts catalans amb DO
El Peri�dico de Catalunya (21/01/2010)
�
La fundaci� disposa d’un equip de tastadors entrenats per aprovar qualsevol nova varietat abans de llan�ar-la. �Realitzen una an�lisi sensorial en qu� puntuen el que tasten segons unes escales de zero a deu, independentment de si els agrada o no�. Poden valorar la cremositat o la intensitat de diverses aromes, entre altres aspectes.
La mongeta de ganxet, el tom�quet de Montserrat, els cal�ots de Valls o els fesols de Santa Pau s�n alguns exemples de productes de mercat apreciats i reconeguts. S�n sin�nim de qualitat. A la Fundaci� Miquel Agust� consideren que en el desenvolupament i la millora d’aquest tipus de varietats tradicionals resideix una de les claus per dinamitzar l’activitat agr�cola del pa�s. Des del seu naixement el 2007, de la m� d’una alian�a entre l’Ajuntament de Sabadell i la Universitat Polit�cnica (UPC), promocionen i milloren varietats tradicionals que eventualment poden convertir-se en denominaci� d’origen (DO) protegida. Els recolza el Departament d’Agricultura.
El Parc Agrari de Sabadell –que ja aplica un model d’explotaci� basat en productes aut�ctons de qualitat– �s el seu laboratori de proves, tot i que supervisen cultius per tot el pa�s.
Consideren que en un mercat saturat i amb productes molt homogenis, el petit agricultor pot sobreviure oferint qualitat i valor afegit en els seus productes.��Les explotacions petitesSEnDexplica el director executiu, Miquel Baldi (47)SEnD�han d’aprofitar la proximitat dels punts de venda com a avantatge respecte a competidors m�s grans i oferir qualitat contra quantitat�.
Volen ajudar les petites explotacions periurbanes (adherides a grans nuclis de poblaci�) amb dificultats per tirar endavant, per� tamb� actuaran en zones desafavorides pel terreny o el clima, com les pirinenques.
Cada zona t� productes espec�fics. La seva idea �s que cal potenciar les qualitats que els distingeixen.��La idea �s que tant des de l’Administraci� com des dels particulars ens arribin propostes per estudiar varietats regionals que puguem millorar perqu� l’agricultor les pugui fer seves i vendre com un valor diferencial lligat al seu territori�,�expliquen. D’exemples n’abunden.
L’equip de la UPC, amb 30 anys d’experi�ncia en recerca agroaliment�ria, va treballar m�s d’un lustre amb varietats de mongeta del ganxet per aconseguir una selecci� que es convertiria en denominaci� d’origen protegida. El tom�quet de pera de Girona, els cal�ots de Valls o la carxofa del Prat tamb� han estat estudiats en processos de millora.
La recerca comen�a sondejant l’opini� de consumidors per dibuixar el que es denomina ideotipus, aquell exemplar que pel seu olfacte, tacte i vista resulta ideal. Despr�s v�nen la recollida de mostres, l’estudi de variables i els encreuaments per trobar la que m�s s’assembla a aquest tipus perfecte.�Fem el mateix que els nostres avantpassats per� la tecnologia ens estalvia anys d’experiments�,�assenyala el director cient�fic, Francesc Casa�as (57). La qualitat tamb� es paga i el preu d’aquestes hortalisses supera en la majoria de casos el de les seves ve�nes als mercats, malgrat que hi ha consumidors disposats a assumir aquest desemborsament extra per un producte millor.
Consideren que la florida d’aquesta ind�stria prim�ria pot beneficiar tot el territori:��Els agricultors hi guanyen, el paisatge tamb� i tot repercuteix en el turisme. La ind�stria del vi n’�s un bon exemple�,�apunta Miquel Baldi.
I Francesc Casa�as fa broma amb els pagesos.��Els dic que estar� content el dia que a les �rees de servei de l’autopista hi puguem trobar productes amb denominaci� d’origen de cada regi�, senyal que haurem deixat de vendre a la porta de casa per cr�ixer. Si a m�s aconseguim que l’ofici d’agricultor sigui atractiu, podem ajudar a salvar el sector�.
