Projecte d�assajos agron�mics i de panificaci� amb blats alternatius

Entenem com a pans especials aquells que estan produ�ts amb farina o barreges de farina de espelta petita (Triticum monococcum), espelta bessona (Triticum dicoccum) i espelta (Triticum aestivum spelta) i elaborats amb masses convencionals o no convencionals. Fins i tot als medis de comunicaci� han aparegut recentment articles referents a la demanda que hi ha d’aquest tipus de pans entre un cert segment de consumidors. Existeix una enorme diversitat de poblacions tradicionals i fins i tot millorades d’aquests blats. Alguns d’ells s’utilitzen en altres pa�sos, de manera que no es tracta d’inventar res si no d’aprofitar un n�nxol de mercat que en altres llocs ja est� funcionant. Al nostre pa�s el cultiu d’aquests blats �s poc conegut, llevat d’Ast�ries o altres llocs on es conreen petites extensions de varietats tradicionals d’espelta. Al registre espanyol de varietats no n’hi ha cap de registrada i per tant el mercat de la llavor �s irregular i no �s f�cil aconseguir llavor de sembra amb algun tipus de certificaci�. Els pans especials que es poden aconseguir amb els blats esmentats m�s amunt, a part de caracter�stiques derivades de la panificaci�, tenen caracter�stiques pr�pies derivades de la composici� qu�mica del gra. Entre elles podr�em citar, recollint el ventall que donen els Triticum sp.: beneficis nutritius (mes gran contingut proteic, mineral, de carotens, �cids grassos menys saturats), beneficis per a el medi ambient (els consumidors valoren positivament els blats procedents de cultiu ecol�gic o integrat i aquests blats s�n especialment adequats per a aquest tipus de conreu), caracter�stiques organol�ptiques diferents a les dels pans convencionals (per l’aroma, pel color, per la textura), m�s llarga conservaci�, etc. En resum, el projecte pret�n impulsar, a partir del cultiu de noves varietats de blat, la associaci� de productors i panificadors, de manera que la producci� de nous tipus de pans amb valor afegit reverteixi en part directament en el productor, mitjan�ant un conveni de retorn per part dels panificadors. A m�s aquests blats s’utilitzen amb �xit a altres pa�sos, per elaborar masses de pizza, productes de pastisseria i pastes com ara tallarines. Malgrat que de moment pensem exclusivament en els pans, si el seu cultiu es suficientment rendible es pot pensar en explorar m�s endavant totes aquestes alternatives.