Recuperaci�, a trav�s de l��s, de l�agrobiodiversitat en els espais Xarxa Natura 2000 a Catalunya

Recuperaci� de varietats tradicionals en espais de la Xarxa Natura 2000 com a estrat�gia de revaloritzaci� de determinades produccions agr�ries i dinamitzaci� territorial fomentant el desenvolupament agrari.

�

Objectiu

En el marc del projecte �Recuperaci�, a trav�s de l��s, de l�agrobiodiversitat en els espais de la Xarxa Natura 2000 de Catalunya�, la Fundaci� Miquel Agust� inicia un proc�s de recuperaci� de varietats tradicionals en espais naturals.

L�agricultura en aquests espais juga un paper molt sensible en l�equilibri dels ecosistemes, per la qual cosa cal endegar accions que millorin les externalitats positives de l�activitat agr�ria en el medi ambient, visant la sostenibilitat territorial. En aquest context, les varietats tradicionals poden jugar un paper molt important: d�una banda les seves caracter�stiques intr�nseques poden aportar valor afegit a les produccions agr�ries, promovent la viabilitat de determinats tipus d�explotacions; d�una altra banda aquestes varietats segurament estan adaptades a sistemes agraris de baixos inputs, els quals han estat definits per l�Ag�ncia Europea del Medi Ambient com els sistemes agraris que contribueixen millor al valor ecol�gic de la matriu territorial. No obstant, el projecte s�emmarca en un context molt m�s ampli. Les varietats tradicionals s�n una component molt important de la biodiversitat, essent la nostra font de recursos per a l�alimentaci�. La seva desaparici�, proc�s conegut com erosi� gen�tica, constitueix un desafiament per a la societat, doncs s�amplifica el proc�s de p�rdua de biodiversitat, perdent-se aquells recursos que garanteixen la nostra sostenibilitat aliment�ria.

Actuacions del projecte

1.- An�lisi de les din�miques terrritorials de l'agricultura a la Xarxa Natura 2000

La Xarxa Natura 2000 (XN2000) �s un cat�leg d'espais protegits que inclou �rees de tota Europa i que va ser creat l'any 1992 mitjan�ant la Directiva 92/43/CE, relativa a la conservaci� dels h�bitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Actualment la superf�cie inclosa dins la XN2000 �s de 879.987 km², distribu�ts en m�s de 24.000 espais diferents. A Catalunya aproximadament el 30% del territori est� incl�s dins aquest cat�leg, amb una superf�cie de m�s d'1 mili� d'ha.

En aquesta primera fase del projecte la FMA ha realitzat una an�lisi de l'evoluci� dels espais agraris dins la XN2000, a partir de la cartografia sobre la Classificaci� dels usos del s�l dels anys 1992-2002. Aquesta an�lisi ha perm�s determinar que en aquest per�ode s'ha perdut un 6,3% de la superf�cie agr�ria, una disminuci� que afecta a la majoria de cultius (fruiters i conreus herbacis). El cultiu de la vinya (Vitis vinifera) �s l'�nic que presenta un comportament expansiu (increment del 9,2% de la superf�cie), ocupant noves terres de cultiu. Alhora l'estudi ha perm�s classificar els espais inclosos dins la XN2000 en funci� de l'evoluci� de la superf�cie agr�ria, identificant aquelles �rees on es produeix una disminuci� m�s important. A partir d'aquesta an�lisi s'han seleccionat 4 espais per tal de realitzar les prospeccions: Sistema prelitoral central (ES5110015), Sistema prelitoral meridional (ES5140011), Riu Gai� (ES5140019) i Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d�Ora (ES5130029).

Nota: per a m�s informaci� vegeu l'Informe 1 del projecte (Agricultura i espais naturals a la Xarxa Natura 2000 de Catalunya 1. Diagnosi de l�activitat agr�ria i identificaci� de varietats tradicionals).

�

2.- Mapa de l'�rea probable de distribuci� de les varietats tradicionals catalanes

A partir de consultes bibliogr�fiques i de l'experi�ncia pr�via del grup de treball s'ha elaborat una primera proposta de mapa de distribuci� geogr�fica de les varietats tradicionals catalanes, document que recull l'�rea de cultiu de m�s de 100 varietats tradicionals. Aquest mapa s'anir� complementant amb noves refer�ncies bibliogr�fiques i amb les aportacions d'investigadors d'altres centres de recerca en temes relacionats amb l'agrobiodiversitat.

Nota: podeu consultar el mapa en el seg�ent enlla�: Mapa de les varietats tradicionals catalanes.

3.- Model de fitxa de passaport

A partir del model proposat pel Grup de treball sobre gesti� i conservaci� on-farm (European Cooperative Programme for Plant Genetic Resources � On-farm Conservation and Management Working Group) s'ha elaborat una guia de les informacions agron�miques i etnobot�niques m�s importants a recollir en les campanyes de recollida de germoplasma.

Nota: podeu consultar la fitxa de passaport en el document Annex 2.

4.- Col�lectes de germoplasma

Els investigadors de la FMA han entrevistat m�s de 200 agricultors de les diferents �rees d'estudi, recollint un total de 250 llavors de varietats tradicionals (entre les mostres cedides pels agricultors destaquen les varietats col brotonera, tom�quet del Benac, tom�quet de Penjar, mongeta del Ganxet, escarola cabell d'�ngel, enciam negre o p�sol negre del Bergued�). Aquests materials, aix� com la informaci� etnobot�nica obtinguda en les entrevistes amb els agricultors, queden recollits en els Cat�legs de varietats tradicionals que la Fundaci� Miquel Agust� ha editat el desembre del 2011. El material ser� conservat al Banc de Germoplasma que t� la FMA al recinte de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona.

Nota: podeu consultar els llistat de les col�lectes en els documents adjunts.
Nota: podeu consultar els Cat�legs de varietats tradicionals en el seg�etn enlla�: Cat�legs de varietats tradicionals.

5.- Assaig de 13 varietats tradicionals de tom�quet

A partir de materials col�lectats pr�viament per la FMA i d'entrades cedides per altres Bancs de Llavors de Catalunya, la FMA ha realitzat una caracteritzaci� de 13 varietats de tom�quet. D'aquests materials s'ha avaluat el comportament agron�mic, la diversitat morfol�gica i el seu valor sensorial (mitjan�ant la participaci� d'un panel de tast entrenat en l'avaluaci� del perfil sensorial del tom�quet). Aquests estudis han de permetre caracteritzar aquests materials, aportant la informaci� necess�ria perqu� els productors puguin decidir, seguint criteris t�cnics, cultivar aquells materials que considerin amb m�s potencial per a la seva explotaci�. Podeu consultar els resultats d'aquest estudi

Nota: podeu consultar els resultats de l'estudi en el seg�ent enlla�: Informe assaig varietats tradicionals de tom�quet.

Per a qualsevol informaci� respecte al projecte podeu contactar amb Joan Casals mitjan�ant el correu electr�nic recerca(arrova)fundaciomiquelagusti.cat o b� el tel�fon 93.552.10.93.