Tavella Brisa Croscat (Fesols de Santa Pau)

�

Amb el nom de Fesols de Santa Pau es coneixen els fesols cultivats en les terres volc�niques de la Garrotxa, la major part d’elles situades en el municipi de Santa Pau. Es tracta de materials pertanyents a la classe comercial Navy, caracteritzats per la forma arrodonida de la llavor, color blanc i mida petita. A la zona es cultiven diversos tipus varietals, el m�s reconegut dels quals �s l’anomenat Tavella Brisa.

�

Inici

Els treballs es van iniciar el 2002, amb un estudi de la influ�ncia gen�tica i ambiental en la composici� qu�mica de les mongetes. Una de les localitats d’assaig era Santa Pau, on es va detectar un molt fort efecte ambiental sobre el contingut de prote�na (m�s elevat que a la resta de localitats estudiades). D’aqu� en va n�ixer un segon estudi dedicat a esbrinar quin era el millor germoplasma utilitzable a la zona, optimitzar el maneig d’aquest germoplasma, i obtenir una nova varietat a partir de la varietat tradicional Tavella Brisa que presenta molts defectes relacionats amb la mecanitzaci� del cultiu. Com sempre el primer pas va ser recol�lectar el germoplasma Tavella Brisa existent, tasca que en aquest cas va ser senzilla doncs els productors que disposaven de llavor eren molt pocs.

Realitzacions
S’han avaluat diverses varietats millorades procedents dels EUA i el Canad�, del tipus comercial Navy, i s’han detectat alguns materials prometedors com ara la l�nia T9905, o la varietat hist�rica Seafarer, encara que aquesta nom�s t� un bon valor sensorial en sembra tardana. A la vegada s’ha establert la filog�nia de Tavella Brisa i el seu grau de parentiu amb altres varietats del tipus Navy. At�s que les poblacions de Tavella Brisa actuals estan molt introgressades amb altres materials, s’ha efectuat un programa de millora i se n’ha obtingut una nova varietat a la qual s’ha anomenat Tavella Brisa Croscat, que est� en fase de registre. Aquesta varietat conserva el valor sensorial de la varietat hist�rica, per� t� una arquitectura erecta de la planta molt m�s favorable per a la recollida mecanitzada del conreu.

S’ha iniciat el proc�s de multiplicaci� d’aquesta varietat per que� la puguin utilitzar alguns productors. Des del punt de vista del maneig, s’ha investigat la influ�ncia de la densitat de sembra en la producci� i tamb� s’ha fet una avaluaci� de les plagues i malalties m�s importants a la zona. S’ha establert que les densitats correntment utilitzades s�n massa altes, i es recomana, segons el tipus de sol, densitats que van des de les 70.000 a les 130.000 pl/ha. Quant a les plagues i malalties, destaquen, pel que fa a la incid�ncia de virus del mosaic, l’antracnosi en anys de tardor humida i els fongs que infecten l’arrel en les fases de germinaci� i implantaci� del cultiu.

�

Tamb� s’ha estudiat la variabilitat fenot�pica en el valor sensorial i en la composici� qu�mica referent a mol�cules implicades en el valor sensorial del fesol, per tal de tenir una primera impressi� de les difer�ncies i poder planificar un assaig estructurat destinat a poder fer recomanacions generals de maneig.

Investigacions i activitats en curs

�
La malaltia de la mongeta coneguda per antracnosis, no �s una malaltia que afecti greument a la superviv�ncia de la planta per� si a la qualitat de la collita ja que en tardors amb elevada humitat fa que moltes llavors surtin tacades i en conseq��ncia baixa la capacitat de comercialitzaci�. En alguns anys aquest minvament ha arribat al 60% de la collita.

�

S’estan determinant les races d’antracnosi m�s importants a la zona per tal d’introduir resist�ncies a la l�nia pura Tavella Brisa Croscat. A la vegada s’est� iniciant un programa de millora destinat a introduir resist�ncia al virus del mosaic en la mateixa varietat. Paral�lelament s’est� intentant millorar encara m�s l’arquitectura de la planta a partir d’encreuaments entre la Tavella Brisa Croscat i varietats que Excel�leixen en aquest car�cter i que a la vegada tenen una major cremositat de la mongeta.

�

Degut a que a l’�rea de Santa Pau, el cultiu de fesol es fa majorit�riament en sec�, els productors estan interessats en tenir varietats de creixement r�pid i aix� evitar que la floraci� i maduraci� del fruit els agafi en plena tardor els anys de climatologia poc favorable. Per aquesta ra� s’ha iniciat un programa per obtenir una nova varietat de Tavella Brisa per� de cicle breu mitjan�ant processos d’encreuament, i posterior selecci� per cicle, caracter�stiques de la tavella i la qualitat.

�

Per enc�rrec de l’Associaci� de Cultivadors de Fesols de Santa Pau hem iniciat la redacci� del plec de condicions destinat a la sol�licitud de la DOP Fesols de Santa Pau. Creiem que les especials condicions ambientals de la zona i l’exist�ncia d’un material tradicional que hi est� lligat fan versemblant la concessi� d’aquest grau m�xim de reconeixement. Des del punt de vista de la transfer�ncia tecnol�gica s’ha comen�at a treballar en la producci� de llavor certificada de la varietat Tavella Brisa Croscat, per tal de garantir l’exist�ncia, almenys, d’una llavor homog�nia i ben caracteritzada a usar dins la futura DOP.

�

Descripci� de la Varietat Tavella brisa Croscat

La varietat Croscat s’ha obtingut a partir de les varietats tradicionals de mongeta de Santa Pau.

La varietat Croscat produeix unes llavors blanques, petites i rodones (100 llavors pesen uns 27g). Les caracter�stiques sensorials que donen prestigi a aquesta varietat s�n la percepci� de la pell mitjana-baixa, la cremositat mitjana-baixa i tamb� l’aroma suau de mongeta. S’ha pogut demostrar que aquestes caracter�stiques venen determinades en bona part per la conjunci� del genotip i les propietats dels sols volc�nics on es conrea, doncs quan els fesols es cultiven en altres tipus de sol perden bona part dels atributs que valoren els consumidors.