Exposici� "L'harmonia d'un pacte" del fot�graf Pino Sturniolo
L'exposici� "L'harmonia d'un pacte" del fot�graf Pino Sturniolo
El desenvolupament exponencial de la tecnologia humana va lligat a la associaci� simbi�tica de la nostra esp�cie amb certes plantes: les plantes domesticades o cultivades. De fet, els humans hem passat d�una relaci� madura amb l�entorn en el paleol�tic a tenir un comportament expansiu amb l�aparici� de l�agricultura, com solen fer les plagues en les seves fases inicials de relaci� amb l�entorn. La novetat respecte a altres plagues �s que la nostra capacitat de intervenci� sobre el medi natural (incloent-nos a nosaltres mateixos) �s ara tant gran que podem dirigir el nostre futur tant individual com col�lectiu. Per� poder no �s necess�riament voler. Mentrestant, deixem que els mecanismes habituals de regulaci� dels sistemes naturals ens segueixin dient cap on hem d�anar sense que nosaltres hi posem gaires impediments (la poblaci� humana es controla encara fonamentalment per la fam, els desastres naturals i la guerra). �s possible saber que hem de fer? Podem consensuar un futur raonat sense que l�assaig i error ens posi en risc d�extinci�? Te algun inter�s pensar en aix�? No solem preguntar-nos gaire sobre temes d�aquesta mena perqu� potser no trobem respostes confortables mes enll� de la religi�. En canvi, contemplar les simetries i l�ordre formal de la nostra associaci� amb les plantes ens sol generar plaer i serenor. Esperem que contemplar les petjades d�aquest pacte entre plantes i humans, atrapades per l�ull d�en Pino Sturniolo, ens faci aturar-nos un moment per pensar en la nostra hist�ria, el nostre futur i la nostra responsabilitat individual en ell. Ah, i sobretot, que ens doni l��ntim plaer de ser per una estona Homo sapiens en lloc de Homo faber.
Pino Sturniolo
Pino Sturniolo (Torre Faro, 1953), sicili� de naixen�a i l�gur de creixen�a, torin�s en els anys de formaci� i viatjador afric� m�s endavant, viu actualment, i des de fa m�s de vint anys, en un petit poble de la serra de Tramuntana mallorquina. Aficionat de ben jove a la fotografia ha practicat aquesta afici� al llarg de tota la seva vida, en reportatges i, sobretot, en fotografia art�stica.
Messina, Noli, G�nova, Mallorca, s�n fites que inicien i completen la traject�ria vital d�aquest fot�graf i, per aix�, aquesta particular manera de mirar i veure en aquesta mostra que ara ens presenta, �s innegablement mediterr�nia. Com diu l�autor: �A l�hora d�acompanyar amb imatges una confer�ncia sobre biotecnologia i una taula rodona sobre bio�tica he pensat en un m�n rural, el nostre, tan antic i tan arrelat a la nostra cultura; un m�n que, malgrat tot, encara resisteix al setge de tantes i tan diverses especulacions i que ens ofereix uns paisatges d�una est�tica captivadora. Per�, mes enll� de la est�tica, he volgut tamb� significar un m�n on s�evidencia l�harmonia de l�home amb la terra que conrea, una terra que et demana un gran esfor� per tornar-te el fruit del teu treball, i amb la qual l�home ha hagut d�elaborar al llarg del segles un minuci�s proc�s d�adaptaci� i integraci� que, ara, en pocs anys i davant els nostres ulls, est� desintegrant-se�
