Una ceba aut�ctona de Sabadell

El Punt (Barcelona) (14/09/2010)

Tot i que l'escut de Sabadell �s presidit per la imatge d'una ceba en la seva part superior, totes les teories descarten que el vegetal hagi inspirat mai el top�nim de la ciutat. �s a partir de la coincid�ncia fon�tica, i de la tradici� popular, que es va establir una connexi� entre tots dos elements que ha arribat fins als nostres dies, tant de manera gr�fica com oral; el terme�ceballut, per definir el sentiment de pertinen�a al territori, n'�s el millor exemple. Fins ara mai no ha existit una varietat aut�ctona de ceba a Sabadell, encara que aquesta circumst�ncia est� a punt de canviar, i no pas precisament per motius sentimentals. La Fundaci� Miquel Agust� –de la qual l'Ajuntament de Sabadell �s un dels patrons– est� avan�ant en el proc�s de creaci� d'una ceba completament adaptada a les caracter�stiques ambientals del parc agrari local, i que tamb� s'adapti als gustos m�s apreciats pels consumidors de proximitat, com ara que sigui dol�a i que no cogui. Per aconseguir-ho, s'han cultivat i estudiat 28 varietats de ceba provinents d'arreu de l'Estat, de colors, formes, textures i gustos diferents per� que, inicialment, ja responguessin a les expectatives plantejades per la fundaci�. A partir d'aqu�, se n'han seleccionat quatre de concretes, amb les quals comen�ar� un nou cicle de creuaments que ha d'acabar d'impulsar la creaci� de la varietat definitiva. Es tracta de la ceba morada d'Amposta, la gra d'or de Saragossa, la de Fuentes de Ebro, tamb� de Saragossa; i la de Nerja (M�laga).

�

“Aquest treball de recerca es fa amb la ceba perqu� �s un producte amb molt de consum i perqu� t� grans possibilitats de mercat. A m�s, lliga amb altres cultius que s'estan fent al parc agrari, com ara la mongeta del ganxet, el cigr� menut o la vinya”, diu el regidor de Sostenibilitat i Gesti� d'Ecosistemes de Sabadell, Ricard Estrada, que tamb� t� clar que “la coincid�ncia her�ldica, en qualsevol cas, seria una cosa complement�ria”. “El principal problema de la ceba �s que requereix un cultiu de dos anys, ja que �s el temps necessari perqu� surti la flor i es puguin obtenir llavors”, hi afegeix l'investigador de la Fundaci� Miquel Agust� Joan Sim� –professor de la UPC, que fa la tesi doctoral sobre els ceballots de Valls–”, cosa que allargaria el termini de finalitzaci� de la tasca “fins d'aqu� a quatre o cinc anys”. Tot i aix�, est� conven�ut de l'excel�l�ncia del producte definitiu, que arribar� a la finalitzaci� de dos cicles m�s de creuaments entre les varietats.

�

“�s una feina de recerca laboriosa i, a primer cop d'ull, poc vistosa, per� despr�s de tanta feina obtindrem una ceba dol�a, molt poc coent i adaptada a les caracter�stiques del parc”, explica el director cient�fic de la Fundaci� Miquel Agust�, Francesc Casa�as, que tamb� incideix en el factor de la novetat.