Horta, her�ldica i ll�grimes

Diari de Sabadell (14/09/2010)

Primer van ser les mongetes del ganxet, despr�s el Pa de Sant Juli� i m�s tard, el vi. Ara toca la ceba, una hortalissa estretament lligada a la ciutat, com a m�nim pel que fa refer�ncia al seu escut. Ahir es va presentar un projecte d’investigaci� agron�mica per tal d’obtenir una ceba exclusiva del Parc Agrari de Sabadell. Els membres de la Fundaci� Miquel Agust� ja fa mesos que hi treballen i encara caldran uns anys per poder-la trobar amb regularitat als mercats.

Buscant la ceba perfecta. Aix� �s el que fan els t�cnics de la Fundaci� Miquel Agust� per enc�rrec de l’ajuntament de Sabadell.

M�s enll� de refer�ncies a l’escut de la ciutat i d’altres consideracions, el que es busca �s “un producte pensat pel cultiu de proximitat i de consum massiu”, segons el regidor de Sostenibilitat i Gesti� d’Ecosistemes, Ricard Estrada.

�

28 Candidates

Per tal de trobar l’encreuament de varietats idoni s’ha treballat partint d’una base de “28 tipus de cebes de tota Espanya, que s�n les que m�s s’adapten a aquest territori”, comentava Francesc Casa�as, director cient�fic de la fundaci� que treballa als camps del Parc Agrari de Sabadell.

D’entres tantes candidates, quatre varietats de cebes han estat triades per la seva dol�or, poca picantor i adaptaci� al terreny calcari i argil�s de l’entorn de la ciutat. La ceba morada d’Amposta, les Grano de Oro i Fuentes del Ebro, de Saragossa, i la Malaguenya de Nerja reuneixen les qualitats id�nies.

Casa�as puntualitza que tamb� caldr� veure la seva productivitat. No cal oblidar que a m�s de ser un bon producte, ha de ser suficientment rendible per que els agricultors la tri�n per sobre d’altres tipus de cebes molt implantats als mercats i a preus for�a baixos.

�

Tasca minuciosa

Els t�cnics de la fundaci� ja han comen�at la minuciosa tasca de manipular pistils i estigmes per encreuar de forma controlada cadascuna de les cebes. Dels fruits que se n’obtinguin encara caldr� tornar a plantar llavors per veure si realment s’han fixat els car�cters que busquen els investigadors.

“Aix� �s un proc�s molt lent –comentava Joan Sim�, un dels t�cnics implicats– no crec que puguem tenir resultats definitius abans de quatre anys tot i que ja tenim molta feina feta”.